Pensaments i cabòries al voltant de la lectura d'Interrail de Francesc Miralles
Els nostres moments més feliços solen arribar quan ensopeguem amb una cosa mentre en buscàvem una altra
Un divendres a l’ institut una al·lota de 17 anys, Clara, va parlar amb les seves amigues per sortir el dissabte de festa. A ella li agradava un noi de la seva edat, n’ Andreu, i volia quedar amb ell o almenys poder veure-lo a la nit. Al dia següent, el dissabte a la nit, quan va sortir amb les amigues va estar quasi tota la nit buscant n’ Andreu, però no el va trobar enlloc i uns minuts més tard buscant n’Andreu va trobar un altre noi, n’ Òscar. Na Clara es va quedar bocabadada, aquell noi era guapíssim l’havia vist abans, però mai s’hi havia fixat, ell també la va veure i va tenir la mateixa reacció que ella, na Clara el va mirar, ell li va somriure i ella va a amagar el cap en mostra de vergonya i va tornar corrent amb les seves amigues. Ell anava en el mateix grup d’amics que n’ Andreu. A partir d’aquest moment varen començar a parlar i varen començar a sortir junts.
Anys més tard...
N’ Òscar i na Clara estaven a punt de casar-se i ella estava embarassada.
Aquesta frase doncs ens vol dir que sempre que busques alguna cosa o algú, trobes alguna altra cosa que pot ser millor que la anterior, que et pot fer molt feliç, com li ha passat a na Clara en la narració anterior.
Andrea Tur
Si us venen al cap altres pensaments al voltant d'aquesta frase, podeu deixar-los als comentaris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada